dimarts, 23 de desembre del 2014

Taxonomia de Bloom

El passat dia 15 de desembre, a la classe de GTIC vam parlar sobre la útima entrada que cal realitzar per finalitzar el semestre: "La taxonomia de Bloom". 

Aquesta activitat consisteix en elaborar una taula on es reflexin les capacitats que es desenvolupen en referència a cadascuna de les eines treballades a GTIC.


Benjamí Bloom, al 1956, va establir "La taxonomia de Bloom". Aquesta Taxonomia estructura les habilitats de forma jeràrquica de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir assolides les d'ordre inferior. En el 2001 es va fer una revisió d'aquesta taxonomia i es van produir alguns canvis que podem veure reflexats en aquesta imatge.






La taxonomia, en definitiva, és una llista de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolar i per tant, ser objecte d'avaluació.


Si voleu llegir més sobre aquest tema podeu consultar:


http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3 


A continuació, deixo penjada la meva taula de Taxonomia de Bloom on podeu veure tot el que hem treballat fins ara amb les seves respectives capacitats.






*Aquesta entrada ha estat elaborada conjuntament amb Rebeca Losada i Marina Garcia

Viquipèdia



La Viquipèdia és l’enciclopèdia de lliure llicència a la qual totes les persones tenen accés gratuït al coneixement. L’escriuen milers de voluntaris d’arreu del món en moltes llengües. Wikimedia és l’organització que dóna suport a l’estructura que sustenta la Viquipèdia. Cal remarcar, que només ho fa a l’estructura, ja que com he dit, els articles són obra dels viquipedistes que volen compartir coneixement. Per aquest motiu, hi ha gent de tot el món que es dediquen a protegir i millorar la qualitat d’aquests articles.

La Viquipèdia ens permet accedir, descarregar i reutilitzar el contingut i ofereix moltes opcions per compartir coneixement.

Els pilars bàsics de la Viquipèdia i les normatives








La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals i de les específiques, per tant, no és ni un diccionari, ni una col·lecció de textos originals ni un diari. Busca el punt de vista neutral, és a dir, que els articles publicats no poden donar una visió concreta com la bona o vertadera, sinó que s'han d'exposar tots els punts de vista. Això implica citar les fonts autoritzades, sempre que sigui possible. Tot el que hi ha publicat a la Viquipèdia és de contingut lliure i tothom pot col·laborar i distribuir la informació lliurement.
La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta, que significa que s'ha de respectar als altres viquipedistes encara que no es comparteixin les opinions. Finalment, no té normes inamovibles més enllà d'aquestes. La gràcia d'editar és que no requereix la perfecció, i no s'ha de tenir por a modificar res, ja que totes les versions queden guardades.


Deixo aquí un vídeo on explica amb molta claredat què és la Viquipèdia i quins són els seus pilars bàsics: 


 

D'altra banda, la Viquipèdia segueix unes normatives que serveixen pel bon funcionament de l'enciclopèdia. L'objectivitat és una d'elles, i representa que cal mantenir un punt de vista neutral, com he dit abans, i mostrar totes les visions sobre un tema. Respecte als drets d'autor, la Viquipèdia permet la distribució lliure, la modificació i l'ús sense restriccions de la informació, per tant, abans de copiar alguna cosa hem d'assegurar-nos que tingui una llicència lliure, ja que si no ho és, podríem tenir conseqüències legals.
Els articles han de tenir un contingut enciclopèdic, donat el caràcter de l'organització, i les planes de discussió han de servir per millorar-los.
Un altre aspecte important és el respecte a tothom. Els viquipedistes provenen d'orígens diferents i tenen opinions diverses, i hem de tractar-los a tots amb respecte.
Per últim, cal parlar que per mantenir la consistència del projecte, els articles han de seguir un estil i un format establert, que queda definit al llibre d'estil.

Beneficis de la participar en la Viquipèdia

La Viquipèdia amb totes les seves funcions ens faciliten la cerca d'informació sobre allò que volem aprendre, és a dir, que comporta una sèrie de beneficis no només per un col·lectiu, sinó per els alumnes, els mestres i pel centre.
















Amb la Viquipèdia els alumnes obtenen una motivació, causada pel fet que poden compartir allò que han après a classe i sentir que és vàlid per tothom. Fan un aprenentatge significatiu, ja que la Viquipèdia, al no acceptar textos copiat d'altres fonts, obliga a escriure el propi text produint-se així un autèntic aprenentatge. Els alumnes aprenen també una competència digital sabent utilitzar una eina digital molt potent.
El fet de publicar articles a la Viquipèdia millora la capacitat comunicativa dels alumnes treballant l'expressió, distingint entre objectivitat i opinió, etc.
Els articles creixen del treball de tots, no d'una única persona. Per què això es porti a terme, els alumnes han de saber acceptar normes alienes i d'aprendre a consensuar i dialogar. De la mateixa manera, augmenta la seva capacitat d'esforç, ja que els articles no surten a la primera, sinó que cales diverses revisions per aconseguir un article de qualitat.
Finalment, els alumnes augmenten el seu esperit crític en qüestionar-se la validesa d'allò escrit mentre valoren el propi coneixement.

Pels professors també és una eina de valor. Gràcies a la Viquipèdia els mestres obtenen un retorn públic, fent que la societat es beneficiï dels seus treballs. També els serveis per incorporar la visió i les eines del segle XXI, i poden oferir més protagonisme als alumnes, fent-los participants actius en la construcció de nous coneixements i deixant enrere la visió de receptors passius de dades.
Com en la Viquipèdia queda registrat a l'historial totes les modificació que fa un alumne, l'avaluació és molt més rica, ja que poden mirar el procés que han seguit.
Per últim, dir que hi ha molts articles en altres llengües que els serveixen per comparar el seu treball convencional, per tal d'incentivar el debat a l'aula i la correcció d'errors en temps real.
El centre també és un beneficiari de l'ús de la Viquipèdia, ja que participa de forma activa en la creació de coneixement i guanya prestigi. Si es participa en l'edició en català, el centre ha de lluitar per la normalització i conservació de la llengua. Per acabar, es dóna un diàleg on el centre se suma a altres comunitats culturals, creant un retorn apropant així la cultura a tothom.



Treball a classe

Nosaltres a classe, després de parlar sobre què és la Viquipèdia, quina estructura té, com s'organitza i les fonts fiables, vam col·laborar en l'enriquiment de la Viquipèdia. 
Vam escollir un article d'algun tema relacionat amb l'educació i vam haver de verificar les fonts o afegir-ne, en el cas que no hi hagués gaires. 
Vaig mirar dos links, els lip dubs i l'equinoteràpia.

Vaig escollir un article que parlava sobre els lip dubs, i li faltava citar un peu de pàgina que demanaven si es podia posar.

L'enllaç és aquest: https://es.wikipedia.org/wiki/Equinoterapia


La nostra feina es va basar en buscar si les fonts i referències donades a l'article eren fiables o no, i a fegir el peu de pàgina a l'article del lipdub.

És molt important citar les fonts d'informació per tal de no cometre un plagi i que no ens esborrin l'article, per això utilitzem les referències. 
Les referències són els números que apareixen al text de l'article, i serveixen per organitzar les fonts d'informació i comprovar que la informació és fiable.


Les fonts que s'utilitzen per les referències han de ser serioses i independents. Llocs web com blogs no són vàlids, ja que qualsevol persona els pot editar de manera anònima i sense aportar necessàriament arguments contrastables. 
Per afegir les fonts hem d'entrar a la Viquipèdia amb el nostre compte i clicar a l'apartat de referències on posa "modifica".


Després, ens apareixerà una finestra on haurem d'introduir la nova font que hem trobat i desar els canvis.


Finalment, hem fet un seguiment del nostre article des de la edició de fins a dia d'avui, i no hem observat cap modificació al respecte. 


Aquesta entrada ha estat realitzada de manera conjunta amb Rebeca Losada i Marina Garcia.


dilluns, 22 de desembre del 2014

Viquipèdia i preguntes

Una altra activitat que hem realitzat a classe de GTIC ha estat contestar una sèries de preguntes sobre la Viquipèdia i les Wikis. Ho hem fet en grups, en el meu cas amb la Rebeca Losada i la Marina Garcia.
Hem utilitzat una presentació Google per exposar la nostra activitat sobre Viquipèdia.


booktràiler: El secret

Com ja vaig explicar en l'entrada de Procés del booktrailer, el booktrailer és un vídeo que pretèn captar l'atenció i convèncer al públic per què se'l llegeixi.
Aquest treball el vam realitzar en grup, i el meu està format per la Marina Garcia, Marta Navarro, Marta Pagan i jo. El llibre que vam escollir és "El Secret", de Rhonda Byrne.
Per fer-lo vam utilitzar el programa Windows Live Movie Maker i aquest és el resultat:

       
.


Aquesta entrada ha estat realitzada de manera conjunta ambRebeca Losada, Marina Garcia i Marta Navarro.

diumenge, 21 de desembre del 2014

Padlet

El Padlet és una altra eina que ens dóna la possibilitat de compartir i col·laborar en la creació d'informació. És una aplicació molt senzilla, ja que no cal registrar-se i dóna moltes possibilitats per compartir-los a les xarxes socials, amb codis embed, etc. 

Aquest exemple s'anomena "Animalets que no voldríes tenir a casa". Per crear-lo hem de clickar a la pestanya de create new padlet, i se'ns obrirà el nostre mur. A la dreta de la pantalla ens apareix una barra amb diferents opcions per l'edició del nostre padlet. L'últim botó, el de configuració ens permet posar-li un títol i una descripció. També ens dóna l'opció de canviar el fons, ja sigui de color o amb una imatge. 






A més, podem escollir com volem que s'organitzin les imatges que inserirem, afegir una direcció web i seleccionar la privacitat que vulguem. 
Per adjuntar imatges, podem arrosegar-les des d'una carpeta o fent un doble click al mur i buscant i l'arxiu a la biblioteca. 

Per últim, podem compartir el nostre padlet a les xarxes socials, imprimir-lo o exportar-lo en format pdf, excel o com a imatge. 



Aquesta eina podem fer-la servir a les aules amb els nens a mode d'agenda, per passar llista, per treballar alguns conceptes, etc. Són útils com a recordatori o com a activitat. 
Aquest és el resultat final del padlet que vam crear entre tota la classe. 



Aquesta entrada ha estat realitzada de manera conjunta amb Rebeca Losada i Marina Garcia.. 

dijous, 18 de desembre del 2014

Comunicadors en Xarxa


A l'assignatura de Comunicació Oral Escrita i Digital i Gestió de la informació i de les TIC vam haver de fer un seguiment a una persona que considerem un bon comunicador i corroborar-ho. 
El seguiment va ser durant un mes del 3 de novembre al 5 de desembre. 

El meu grup format per la Marina Garcia, Marta Pagan, Asuncion Perez i Inés Piqué vam escollir al periodista Victor Amela, i el vam seguir a través del programa Arucytis, la Contra de la Vanguardia i a les xarxes socials, entre altres plataformes. 



Tota la informació recopilada en aquest temps la vam recollir i estructurar en un sites dividit en pestanyes. Per sintetitzar la informació vam fer ús del programa Movie Maker per crear vídeos recopilatoris de les seves publicacions a la Contra de la Vanguardia i a les xarxes socials, Facebook i Twitter.


Per més informació us deixem el link del nostre sites: https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/victor-amela/





Després de fer el seguiment vam arribar a la conclusió que en Victor Amela és un bon comunicador que destaca en les seves publicacions a la Contra de la Vanguardia, a diferència de les xarxes socials i el programa Arucytis donat que el contex on es troba no pot mostrar tot el potencial. Caldria dir que les xarxes socials les utilitza com a mitjà per comunicar la seva trajectòria professional.

Aquesta entrada ha estat realitzada de manera conjunta amb Rebeca Losada i Marina Garcia

dissabte, 13 de desembre del 2014

Identitat i territori



El passat dimecres dia 10 de desembre es van du a terme les últimes exposicions d'Identitat i Territori, la meva companya, Carmen Catells i jo, vam exposar el nostre treball.

En aquesta exposició la tasca a realitzar era posar en pràctica i demostrar tot el que havíem aprés a les asignatures de GTIC i COED, i aixó ho vam fer.

El títol és "Una experiència que donarà un gir a la teva vida" i tracta dels voluntariats, en concret dos tipus:
- Acció local
- Acció Internacional

La Çarmen porta tota la vida a prop dels voluntariats al seu barri on ajuden a nens i persones que necessiten ajuda a diversos nivells ja que la seva situació familiar i personal es bastant complicada. Ells donen una ajuda i dediquen un temps per a oferir un raig de llum per aquestes persones i a canvi la satisfacció d'ajudar, el compromís amb ells, les emocions que reben i com es senten de fer-ho i el caliu de les persones de qui estan envoltades són entre d'altres la motivació de seguir endevant i continuar exercint aquesta tasca.

Jo en canvi he participat en actvitats de voluntariats locals, a nivell local. Activitats de cultura i d'altres. Però, en una època de la meva vida on estava una mica agobiada se'm va presentar l'oportunitat de marxar fora i trencar amb la monotonia. Vaig fer les maletes i vaig marxar a un voluntariat al Sud d'Anglaterra, Cawsand-Kingstand.
Participava en la reconstrucció d'una zona, ja fos al camp, al bosc, amb tendes de recollida de roba de segona mà, reconstrucció d'una esglèsia, etc.
No només era treballar sino que implicava convivència, aprendre la llengua, desenvolupament personal, em vaig trobar a mí mateixa i vaig poder respirar fondo per a tornar i continuar amb el que havia deixat abans, però, no seria mai el mateix. La Marta que va tornar ja no era la d'abans, ni a nivell personal ni a nivell d'objectius ni romb a la vida.
La universitat de la vida t'està esperant i és per vivències i movent-nos com aprenem i creixem, no des del sofà mentre ens expliquen què fan els altres! 

Quan fas un voluntariat saps que marxes a fer una acció i no saps exactament què portaràs a la tornada o si tornes, hi ha qui es queda i no torna per què ha trobat la seva vida a un altre lloc. 

A banda de tot el que ens aporta, creiem que és imoprtant prendre consciència de la situació actual social, política i ambiental per prendre consciència i gafar una petit gra de compromís per a fer que aquesta situació cada vegada disminueixi. 

Un voluntariat és un intèrval de temps on tens l'oportunitat de crèixer a diversos nivells i en molts àmbits; creixement personal, ampliar coneixements en funció del teu projecte, 

Per què hem escollit aquest títol i aquest temari, doncs per què és l'experiència més maca i enriquidora que ha fet que siguem com som i caminem cap a on anem.

Aquí deixo el prezi de l'exposició:






Si us animeu aquí deixem els enllaços de dues organitzacions que es dediquen a organitzar voluntariats i a gestionar-los.
Us convidu a que us animeu a mirar-ho i si més no, trobeu el vostre projecte, aquell que us caviarà la vida.

Blog de MUNDUS
-Blog de bona voluntat en acció




dimecres, 10 de desembre del 2014

Recitar i entonar un poema

A classe de COED hem hagut d'escollir un poema i recitar-lo davant de tota la classe. En el meu cas, jo vaig escollir el poema de Mario Benedetti que es titula "Táctica y estratégia".


En aquesta classe, haviem de recitar el poema escollit utilitzant les eines que havíem aprés fins el moment com l'entonació, aprofitar l'espai, pauses, etc. Durant aquest quatrimestre a COED hem treballat com adequar-nos per a parlar en públic, i aquesta ha estat una de les activitats per a posar en pràctica les nostres habilitats i demostrar el que hem après.

He escollit aquest poema per què crec que la primera impresió sobre ell no té res a veure amb el que realment ens diu. Sembla un poema molt maco, una declaració d'amor, però, realment la estratègia de l'amor és sense saber ni per què ni amb quin pretexte, una persona ens necessiti? 



Considero que l'amor no és pas això, ens trobarem persones que ens agradin més o menys, però el dia que trobem l'amor no sha de retenir ni tenir tàctiques per a que algú ens necessiti.

Dues persones estaran juntes si volen per què volen i s'estimen, i així ha de ser per a que siguin felices.

Aquí us deixo el poema escrit:

Táctica y estratégia

Táctica y estrategia


Mi táctica es
mirarte
aprender como sos
quererte como sos



mi táctica es
hablarte
y escucharte
construir con palabras
un puente indestructible



mi táctica es
quedarme en tu recuerdo
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
pero quedarme en vos



mi táctica es
ser franco
y saber que sos franca
y que no nos vendamos
simulacros
para que entre los dos
no haya telón
ni abismos



mi estrategia es
en cambio
más profunda y más
simple



mi estrategia es
que un día cualquiera
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
por fin me necesites.


Enllaços: 

divendres, 5 de desembre del 2014

Gliffy. Fluxogrames

A la sessió de GTIC, vam estar parlant dels fluxogrames. Explicaré una mica, abans de començar, què és un diagrama de flux.

Bé, representa diferents processos per a resoldre una tasca determinada. Actualment, s'utilitza aquesta eina en múltiples àmbits. Els diafragmes de flux els podem treballar amb diversos programes, entre d'altres: el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, programes de presentacions, etc.

A GTIC, hem decidit utilitzar una eina concreta; Gliffy que serveix entre d'altres aspectes, per crear, guardar i editar diagrames de flux. La podrem trobar a: http://www.gliffy.com/.
L'activitat que haviem de fer consistia en crear un diagrama de flux que representès el fet de creuar un semàfor. Tots els passos que cal fer abans de creuar. Desprès, cal exportar-ho a JPG i penjar-ho al bloc.


Aquesta entrada ha estat elaborada conjuntament amb Rebeca Losada i Marina Garcia.

dimecres, 3 de desembre del 2014

Com parlar bé en públic?


Per a l'assignatura de COED hem llegit el llibre de "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

En aquest llibre ens donen eines per a poder executar un bon discurs i conèixer la quantitat de tècniques i aspectes a tenir en compte per a millorar les nostres habilitats comunicatives.

Saber expressar-se en públic és essencial. Saber transmetre la informació, persuadir a l'oient i convèncer a la gent, són algunes de les característiques que ha de tenir un bon comunicador a l'hora de fer un bon discurs.

Nosaltres com a mestres hem de saber comunicar-nos tant amb els nens, com entre els mestres, amb els pares, i a qualsevol àmbit per què el que diem s'entengui i arribi en perfectes condicions.

En aquest llibre ens dona a conèixer el gran potencial que si el coneixem. 

Les dues parts més importants d'un discurs és el principi i el final. Quan parlem hem d'utilitzra un to adequat, parlar amb frases curtes i concretes i donar un toc d'humor si podem, donarà lloc a un ambient més cómode i afavorirà el feedback entre orador i públic.

He explicat cinc cèntims del que ha estat el llibre, ja que hem aprofundit molt en aquest llibre i treball, ara només ens qued practica i aplicar el que hem llegit i après en les nostres próximes exposicions.

dimarts, 2 de desembre del 2014

Sentiments positius i negatius

A classe de plàstica amb imaginació i creativitat vem representar un sentiment positiu i un de negatiu.
Primerament no saps ni per on començar, i doncs, comrepresentes un sentiment positiu i un de negatiu de manera creativa i que simbolitzi per a tu i t'identifiquis?


Ens donaven un ampli ventall per a experimentar i provar diversos materias colors, etc.
El primer pas és experimentació i tanteig. Vaig agafar el color blau i a partir d'aquí va sorgir l'aigua, i donar tonalitats amb l'aigua, blau fosc, blau fluix i blanc i barrejats.

Els colors van ser el nerge per al negatiu i colors més vius per al positiu, com blau i vermell.




D'aquesta primer experimentació va sorgir un dibuix del sentiment positiu que va ser la SUPERACIÓ.

Aquí podem veure una gota d'aigua que s'immereix dins del món extern i es llença a un repte que no sap si el superarà.
Al principi ho veu tot negre pero mica en mica es van aclarint els colors fins a veure que ha superat aquell repte,

Un cop superat guanya punts de motivació per a llençar-se a nous reptes i cada vegada més grans, però no té por, només lo just, ja que té la confiança que si no li surt bé no serà per no haver-ho intentat. Crec que la superació ens fa crèixer i ens fa sentir-nos realitzats, estar a la universitat per  a mi ha estat un GRAN repte superat, per aiò i per altres més coses, el sentiment més positiu per a mi és la superació.


Per altra banda aquí tenim una part del meu sentiment negatiu, en el meu cas: LA IRA
Tots tenim una flama dins nostre que quan ens emprenyem i quan estem en dies complicat veiem coses o ens semblen coses que no són del tot certes, però aquesta flama, en funció o conseqüència de diverses coses, dons l'avivem o no.

És la flama que necessitem controlar per no avivar els nostres mals sentiments i deixar-nos portar per la ira.

Aquesta ira si no es controla ens pot fer perdre moments, persones i moments únics que no podem deixar escapar.








I fins aquí la presentació dels meus sentiments, crec que estem aprenent molt durant aquest any a plàstica per a treballar amb els nens, ja que la creativitat, imaginació i el dibuix, són expresions que de vegades diuen més que mil paraules.


dilluns, 1 de desembre del 2014

Mapes conceptuals

El mapa conceptual és una eina que podem utilitzar per organitzar i estructurar els nostres coneixement i així poder estructurar tant per ensenyar com per a nosaltres elaborar classes Amb els mapes podem transmetre de manera gràfica els noctres coneixements utilitzant-los com a una xarxa de conceptes. 
Els nódols representen els conceptes que volem posar i els enllaços que elaborem representen la relació entre els conceptes.
Per elaborar el nostre mapa conceptual utilitzarem bubble, una eina per a crear mapes de conceptes de forma online. El seu ús és fàcil i intuïtiu, amb aquest programa podem exportar com imatges i compartir a internet a través de l'enllaç de la pàgina web o amb el codi embe.
És una eina molt adequada per al treball de classe ja que ofereix la possibilitat de realitzar els mapes col·laborativament.
Es pot utilitzar sense registre previ, però, per a poder fer ús es convenient resgistrar-se i emprar un compte.
A classe de GTIC d'avui hem creat un mapa conceptual amb bubbl a partir d'un text sobre un sopar de Nadal. Aquests mapes es poden exportar i es poden guardar com a JPEG o PNG. 

El text es el següent:

“El Dinar de Nadal”

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'àvia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja és gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any, ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. Tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.



La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fill, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn, ja que encara té 3 mesos.

El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.

El mapa conceptual





Fotografia relacionada:














Aquesta entrada ha estat realitzada de manera conjunta amb la Marina Gracia i Rebeca Losada.


diumenge, 30 de novembre del 2014

Analitzar blogs

A la classe de GTIC, ens han proposat elaborar una activitat que consisteox en l'anàlisis d'un blog educatiu.
En primer lloc abans d'escollir he fet una ullada de diversos blogs que he pogut trobar en espiral edublogs on podem trobar un ampli ventall de blogs educatius.
En el meu cas, he escollit el blog del mestre  Javier Prieto que és mestre al IES Campos y Torozos de les matèries de Tecnologia i Informàtica.
El seu blog és el podeu trobar aquí: http://reflexionandosobremipracticadocente.blogspot.com.es/

Un cop mirat i seleccionat el blog respondré a les següents preguntes per tal d'analitzar-lo, el blog es titula així:




- Quins tipus de continguts hi ha publicats?
Aquest docent té publicat al seu blog un gran ventall de continguts. En primer lloc diverses parts de la seva investigació, en concret ho ha dividit en 6. Fa una investigació en funció de la seva experiència docent sobre l'aprenentatge i els alumnes. Intenta concloure donant eines, materials i tècniques per a la millora educativa.

- En quin format treball els continguts? (video, àudio, presentacions, text, imatges..)
Sesgons l'apartat on escriu utilitza unes eines o d'altres. Generalment quan pala de les seves investigacions ho fa amb gràfics estadístics i text o taules. 
Hi ha altres apartats on posa presentacions on utilitza presentacions de google.
Adequa les eines en funció del contingut que vol transmetre.   

- Com encaixa amb les diferents classificacions que trobem al llibre: Tipus de bloc, activitat que s'hi desenvolupa, interaccions possibles...
És un bloc educatiu d'un professor, el docent ens explica en funció de la seva pràctica docent les reflexions de la seva inventigació sobre l'aprenentatge. Al seu blog podem diferenciar pestanyes on estan organitzades les conclusions, materials, investigacions i tot el que 


- Qui els publica? 
Ells publica el mestre docent Javier.

- Hi ha alguna estructura en el bloc? Categories, etiquetes, menús...
Està divit en pàgines on estrutcura l'inici i presentació del seu blog, les seves investigacions, una pàgina on queden reflectides les conclusions que afavoreixen a la seva hipòtesis, material que ofereix per a treballar amb els infants, etc.

- Quina plataforma utilitza?
Blogger

- Com són les entrades?
Posa un títol de l'entrada, les introdueix, fa preguntes i les contesta amb el que ha pogut viure i investigar i ho reforça amb gràfics estadístics.
En la part del material i les presentacions introdueix les presentacions i aplica les presentacions de google. 

- Quines competències s'hi treballa? 
Es basa en l'experiència pròpia com a docent. Treballa tèncniques d'aprenentatge, i treballa amb els alumnes per avaluar i corregir les tasques que consideri necessàries.
Dona recursos a mestres per a du a terme en aquesta àrea. 
mostra la seva investigació com a font per a que verifiquin la trajectòria de tot allò que està esmentant i explicant.
Ell treballa sobretot a partir de les TIC.

- Hi ha comentaris?
No

- A qui va dirigit?
Aquest blog va dirigit a mestres per què explica tècniques per a treballar amb els infants a través de les TIC, per a poder emprar a les aules i millorar la qualitat eductaiva.

- Hi ha blogroll? 
No en té.


Aquesta entrada ha estat eleborada de manera conjunta amb Rebeca Losada i Marina Garcia  

dissabte, 29 de novembre del 2014

Citar i fonts fiables

Moltes persones creuen que una cosa és veritat quan tothom en parla d'ella. És com si no hi hagues possibilitat de posar-ho en dubte perquè és suficient estant en boca de tots. Estem equivocats.

Un altre error comú que cometem és creure i pensar que "google" ho sap tot. Expliquem això. Doncs ben fàcil: si dubtes d'una cosa, busca-la a google, si surten moltes coses en referència a ella és que és cert. Doncs no. El que s'ha de fer en aquests dos casos i molts d'altres és anar a cercar la informació a fonts d'informació creïbles i de qualitat. Ens hem de fixar bé en la URL que apareix de cada pàgina. Si és una ORG, XTEC, CAT...és una font fiable ja que són institucions reputades. Si per exemple trobem blogspot, no podem afirmar que sigui fiable perquè no sabem res de la persona que hi ha darrere.

Citar i referenciar és molt important per donar credibilitat al que diem. Dins d'aquí, també es veu involucrat el tema del copyright i plagi. Per això, qualsevol aportació que fem a la xarxa sigui a través del medi que sigui, cal citar, referenciar i verificar aquelles fonts que siguin fiables.


Cal afegir, doncs, que hem d'anar en compte d'on extreiem certes informacions, imatges, vídeos, etc...nomès podem agafar, distribuir, copiar, modificar tots aquells elements que tinguin una llicència determinada, un bon exemple d'això, treballat a GTIC i nombrat en diferents entrades de blog serien les llicències Creative Commons(C.C). Per tant, si naveguem per la xarxa no podem agafar tot allò que veiem. Hem de fixar-nos si ens permet gràcies a la llicència.

Si no té llicència, tota la informació que pugui haver estarà protegida automàticament, gràcies al copyright. En definitiva, nomès podem agafar allò que té un permís determinat. De totes maneres, encara que agafem material amb llicència per distribuir i copiar, sempre haurem de citar la font d'on ho hem extret per donar credibilitat, veracitat i qualitat al que comuniquem.


Però...Com ens adonem que són fonts fiables?


Si entreu a l'enllaç següent, publicat per la Universitat de les Illes Balears,Podreu consultar una taula on s'explica molt ordenadament com avaluar aquest tipus de fonts. :


http://biblioteca.uib.cat/digitalAssets/205/205332_avaluacio_fonts_informacio.pdf






 

Josué_N Flickr

Aquesta entrada ha estat elaborada conjuntament amb Rebeca Losada i Marina Garcia

divendres, 28 de novembre del 2014

Sofware lliure i sofware privatiu

A classe de GTIC hem treballat la diferència entre el programari lliure i el programari privatiu.
En primer lloc l'hem introduït amb un text on es pot veure un exemple diverses situacions que ens podien succeir a l'escola, entre elles, unes correctes i d'altres no.

Les podem trobar en aquest link:

Unas situació pot ser per exemple aquesta:

"Som a classe fent un projecte col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra, enganxeu-les i comenteu-les en un Word".


COMENTARI:

Aquí el que podem veure es que en primer lloc en comptes dir que anessin a un buscador ja determines a quin, quan et cerca la infrmacó que vols per`no té en compte si es de caire privatiu o lliure.
En segon lloc, les imatges poden fer ús de programes que no invaeixen la privacitat de ningú i més endevant ho veurem.


A partir d'aquí començarem a explicar què és el sofware lliure i el privatiu.



SOFWARE LLIURE


El sofware lliure és una eina alternativa als monopolis gegantins de la informàtica forma part del moviment de la cultura lliure, com internet (que va nèixer amb la filosofia de la llibertat).
Gràcies a això utilitzem internet de forma gratuïta, només paguem el servei telefònic.


El seu màxim exponent és en Richard Stallman, 


El sofware privatiu
El sofware privatiu és aquella eina que no permet l'accés als seus codis font, codi a partir del qual es fa el programa, si es coneixés es podria modificar per a millorar-lo o per a personalitzar-lo.

Un dels personatges representatius del sofware privatiu és en Bill Gates, el propietari de Microsoft. 



Aquí posem una taula on hem fe un recull de caratcerístiques mostrat una comparativa entre els sofwares lliures i privatius:






Enllaços: